In del XVIII secul, i scienzià cunsideravan l’eletricità e el magnetism cuma dü fenomen fisich minga cùlegà. Dopu che el fisich danes Johann Gerhard Oersted g’ha descuvert l’effèt magnetich de la curent eletrich in del 1820, el fisich inglès Michael Faraday g’ha descuvert l’induziun eletromagnetich in del 1831. Chesti descuvert g’han cunfermà che l’energia eletrich e l’energia magnetich podarian vèss intercunvertì, metend i bas per el svilupp del mutur eletrich sucesif; l’umanità l’è inscì entrà in del era eletrich grazi a chesti invenziun. In di an ‘30 del 1800, el fisich american Joseph Henry g’ha inventà el relè menter el stüdiava el cuntrol di circuiti duperand el fenomen del induziun eletromagnetich. I primi relè l’eran relè eletromagnetich, che duperavan el fenomen de la generaziun e de la scumparsa de la forza magnetich en i eletromagnet quand l’eran alimentà e desenergizà per cuntrular l’apertura e la saradura de un olter circuit de volta tensiun e volta current. El sò avvent g’ha cunsentì el funziunament lisc del telecomando e la pruteziun di circuiti. El relè l’è una grand invenziun in de la stòria de la scienza e de la tecnologia del òmm; l’è miga domà el fondament de l’injegneria eletrega ma anca un fondament important per la tecnolojia eletronega e la tecnolojia microeletronega.
Un relè l’è un dispusitif de cuntrol eletric che, se g’he dà una quantità de input specifica e l’è mantegnuu per un temp sufisent, el causa un cambiament de pas predeterminà in de la quantità cuntrulada en un circuito de uscita eletric. Quand la quantità de input la cala a un cert livel e la se mantegn per un temp assée luungh, la turna al sò stato inizial. El so principi fondamental al pœl vesser traçad indré ai scoperte ind l’eletromagnetism ind el secol XIX.
